Si ens voleu recolzar i no disposeu de cap via de contacte amb l'alumnat involucrat, i no teniu cap full de firmes, també ho podeu fer signant a través d'internet en la següent direcció:
CONTRA EL TRASLLAT DE LLOTJA AVINYÓ (A PETITION ON-LINE)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Dons crec que un edfici históric d'ensenyança pública d'art. no pot ser victima de les pretensions urbanistiques de l'ajuntamen per fer i desfer sense entendre la historia de aquestes parets que parlen en forma de pinzellades expressió creativa i llibertaria.
ResponderEliminarex alumne de la llotja anim i no pasaran!
Karles.A.
A aconseguir firmes doncs.
ResponderEliminarTenen el mateix valor aquestes que les aconseguides a ma?
eeep!!! senyors!
ResponderEliminarNO firmeu en aquesta web, que no es massa seriosa. hem tingut un petit problema de coordinació, i no crec que siguin vàlides, doncs cal nom i dni minimissim! no pas un comentari. em disposo a editar-ho (volia esborrar l'entrada i fer-ne una de nova, pero ja heu fet comentaris).
Si us hi fixeu ja hi ha una entrada que es diu MANIFEST I SIGNATURES
on hi ha el document per imprimir en paper i la futura firma online que us anunciarem aviat, ens queda per investigar un petit detall sense el cual no pot començar el procès. Gràcies i disculpeu les molesties.
arreglat! ja podeu signar! i que signin!
ResponderEliminarValen "firmas" de todas partes del mundo no???
ResponderEliminarsi :)
ResponderEliminarDesde que baig veure la seu d’aviño de l’escola llotja, em vaig enamorar. No sols per que estigues tan ben comunicada, si no per ser un edifici historic y amb tans records al seu interior.
ResponderEliminarDig No al desallotjament definitiu, Dic NO a abandonar un edifici amb tanta anima y inspiracio.
No es just que ens desallotgin y ens reubiquin com si fosim objectes. La seu d’avinyo es la Nostra llar de la imaginaçio y la sabiesa de l’ilustracio y ningu te dret a privarnos de l’edifici que tants artistes ha donat a aquest mon mort.
Jo nomes he estat 3 mesos entre les seves partes, pero m’han inspirat tant que ploro y s’em trenca el cor al sapiguer que no podre tornar a estudiar entre un niu d’inspirasio.
G.Guerrero Fernández